Tres punts ... amb taquicàrdia

(Crònica d'en Joel Chillaron)

S’havia d’esperar a la segona part perquè es trenqués l’empat a dos que hi havia al marcador, i no va ser fins al final del partit quan va sorgir la tranquil·litat al Banxui. Rob, amb un xut de falta a la frontal de l’àrea, rebentant la pilota com manen els manuals (per fi), va posar el 3-2 al marcador a falta de 5 minuts del final. Dos minuts més tard, Eduard va eliminar el patiment dels jugadors del Banxui amb una jugada individual, superant al porter per sota i establint un 4-2 final que ja no es mouria més, tot i els intents de reduir la distància del Sada Catalunya, que no va mostrar Fair Play al negar-se a donar la mà a l’equip guanyador un cop acabat el partit.

La primera part va tenir un altre color amb anades i vingudes de tots dos. S’esperava un partit amb pocs gols, però només començar, al minut 1, quan encara els aficionats s’estaven adaptant al match, una passada d'en Cesc, el va recollir a la frontal Joel, que destrossant al central amb una finta, i xutant ras i fort al primer pal, va establir el 1-0 al marcador. El gol va provocar tres coses: obrir el compte particular del 9 del Banxui (ja era hora cabró), la bogeria a la banqueta local i l’esperança que avui es podria guanyar plàcidament. Un minut després Edu va fallar un gol cantat sense porter, i els fantasmes dels partits passats començaven a aparèixer al terreny de joc.

No més lluny de la realitat, ja que, el Sada va establir l’empat deu minuts més tard amb un xut sec i fort que batia a Coper (gran porter en una gran jornada). Amb els quatre titulars a la banqueta (Cesc, Edu, Roby i Joel), l’equip que va sortir (Xavi, Marc, Pite i Rubèn) va treure les urpes i va començar a mossegar amb pressions intenses a cada home rival, però també defensant la porteria dels continuus contraatacs. Tan d’esforç va tenir la seva recompensa quan Pite, que va tenir el separtit més gris, va caçar una pilota dins de l’àrea i la va enfonsar a la porteria rival establint el 2-1. Es tornava a respirar aires de placidesa, però malauradament, amb una jugada desafortunada i un gol més que dubtós, Sada es va tornar avançar, demostrant que encara hi havia partit i que podia saltar la sorpresa de la jornada.

La banqueta es va moure pels dos equips; amb l'objectiu d'arribar a l’empat al final de la primera part.

A la segona part va aparèixer la taquicàrdia que acabaria en infart en algun dels dos equips. El Sada va tenir oportunitats per marcar el tercer, però les més clares les va ocasionar el Banxui. En l’única jugada de mèrit del match, una combinació d'en Cesc i en Ras va deixar atònits a la defensa rival, però la definició d'en Marc no va ser del tot encertada rematant al pal, quan ja havia enganyat al porter. El rebuig va caure en mans d’en Joel que, recordant altres partits, va enviar la pilota a fora. Minuts més tard la desgràcia va tornar a caure duplicadament: primer Xavi va patir una lesió al bessó i en Roby va enviar una pilota al travesser amb un xut de falta, que per poc trenca el pal, avisant al porter que la següent entraria.

En Rubèn per la seva banda estava fart de cridar tota l’estona “solo”. El jugador més tècnic de l’equip va demostrar detalls de veterania per la banda, desmarcant-se com volia del rival i fent tocs de classe que molts pocs poden fer. En Pite no tenia el seu dia i, a part del gol, només feia que queixar-se a l’àrbit de les continues faltes que rebia. En Coper va mostrar seguretat en la porteria i va tenir moments estel·lars parant atacs del rival. El clima, l’ambient, la situació no era favorable al Banxui, fins i tot, en Cesc va tenir una ocasió de gol des del mig del camp, però en Joel li va xafar els plans.

No tot funcionava com es volia, en Xavi demanava tranquil·litat, en Rubèn es cansava de correr sol, en Pite perdia l’esfèric cada vegada, Ras continuava passant de la banda per posar-se en punta, Rob tallava els continus contraatacs del Sada, Cesc anava com una moto, Joel intentava caçar alguna pilota, Coper resava pel final del partit, Edu anava mig perdut ... Tothom no sabia que fer, però un altre cop, els pantalons de l’Eduard van tornar a brillar. Els Rohirrins havien sentit el nostre auxili. Rob primer i més tard Edu van acabar amb l’angoixa del Banxui i amb la dels milers d’aficionats que hi havia a la grada de l’equip local.

4-2, una victoria, tres punts i un liderat que reforça la candidatura del Banxui a guanyar la lliga.