Crònica Banxui - Fermafix per Joel

ESPERIT COMBATIU

Crònica d'en Joel

Leonidas va dir als seus 300 espartans literalment “Homes, alimenteu-vos bé, perquè aquesta nit menjareu a l’INFERN”. La frase és dita d’aquesta manera, perquè, tot i saber el fatídic destí que patiran, els 300 espartans van lluitar fins a l’últim alè.

Aquesta frase s’ha viscut al pavelló de Can Rubies, en un partit on el Banxui / Intergestión s’enfrontava al Fermafix. L’equip blanc i vermell eren cinc persones justes que a base de red-bulls, powerades i Aquarius, han posat cara a les 8 persones de l’equip rival.

El partit ha començat amb un clar domini de verd i negre que ha portat tota l’estona la batuta del partit. El Banxui només s’ha dedicat a defendre i a sortir a la contra, l’única solució que tenien. Tan d’esforç blanc i vermell ha donat el seus fruits quan, en una jugada individual de Pite ha deixat endarrere a tres persones i ha marcat l’u a zero. L’eufòria s’ha anat estenent per tot l’equip que en una jugada desafortunada ha vist com l’empataven.

El Fermafix creia en la victòria i es pensava que el gol que havia marcat era psicològic. No més lluny de la realitat verda – negra quan Pite altre cop marcava el 2-1. Estímul que desesperava a l’equip rival que no es creia el que veia i menys quan en una jugada triangulada entre Pite, Joel i Rob, va posar el 3-1. Així s’arribava a la fi de la primera part.


Mentre el Banxui reposava per beure i parlar sobre l’aspecte defensiu, El Fermafix sabia que l’única solució que tenia per frenar a l’equip rival era a base d’entrades dures i inhumanes. Amb aquesta filosofia començava la segona part.

L’equip blanc i vermell continuava defensant fort i utilitzant el mateix sistema, mentre que el Fermafix va canviar de tàctica i de posicionament; van començar a jugar en quadrat, mentre que el Banxui continuava amb el seu rombo.

Les forces començaven a fallar a partir del minut 10 de la segona part. Pite no podia més i demanava a Joel posar-se de banda. Tots dos baixaven puntualment. Rob pujava en contades ocasions i Xavi només es preocupava del davanter. La distància entre la davantera i la defensa era gran provocant que el joc del Fermafix fos ràpid. D’aquesta manera el 3-2 i 3-3 van pujar en un obrir i tancar d’ulls.

El resultat va posar desesperat al Banxui que no sabia com reaccionar. Edu, mig lesionat del genoll, feia molt bones parades (gran partit); Xavi no parava de repartir i necessitava constantment ajuda, ja que es quedava sol a defensar; Rob no podia ni amb l’ànima, pujava i baixava constantment; Pite estava rodejat per tres rivals cada vegada que tocava la pilota; i Joel era cosit a base de faltes contínuament.

Tot i això, l’orgull no va quedar ferit i el Banxui va plantar cara, fins i tot després de que el 3-4 puges al marcador. Dos dobles penals i una jugada entre Pite i Joel, van ser resposta suficient perquè el Fermafix tremolés de por.

Al final res, tan de sacrifici per perdre un partit. Això, si, un orgull mai ferit, perquè els cinc valents van donar la cara des de el principi fins al final.


P.D: Molt bona crònica Joel, reflexa prou bé el patiment del partit. Per cert, el Mowy causarà baixa els dos propers partits perquè està de viatge final de carrera fent mal per Tunísia. A disfrutar!