
Bueno nois us deixo aqui la classificacó de la jornada 8, seguim liders depenent de nosaltres mateixos.
Només desitjar-vos sort, i aveure si podeu treure un bon reusultat.
(Crònica d'en Joel Chillaron)
S’havia d’esperar a la segona part perquè es trenqués l’empat a dos que hi havia al marcador, i no va ser fins al final del partit quan va sorgir la tranquil·litat al Banxui. Rob, amb un xut de falta a la frontal de l’àrea, rebentant la pilota com manen els manuals (per fi), va posar el 3-2 al marcador a falta de 5 minuts del final. Dos minuts més tard, Eduard va eliminar el patiment dels jugadors del Banxui amb una jugada individual, superant al porter per sota i establint un 4-2 final que ja no es mouria més, tot i els intents de reduir la distància del Sada Catalunya, que no va mostrar Fair Play al negar-se a donar la mà a l’equip guanyador un cop acabat el partit.
La primera part va tenir un altre color amb anades i vingudes de tots dos. S’esperava un partit amb pocs gols, però només començar, al minut 1, quan encara els aficionats s’estaven adaptant al match, una passada d'en Cesc, el va recollir a la frontal Joel, que destrossant al central amb una finta, i xutant ras i fort al primer pal, va establir el 1-0 al marcador. El gol va provocar tres coses: obrir el compte particular del 9 del Banxui (ja era hora cabró), la bogeria a la banqueta local i l’esperança que avui es podria guanyar plàcidament. Un minut després Edu va fallar un gol cantat sense porter, i els fantasmes dels partits passats començaven a aparèixer al terreny de joc.
No més lluny de la realitat, ja que, el Sada va establir l’empat deu minuts més tard amb un xut sec i fort que batia a Coper (gran porter en una gran jornada). Amb els quatre titulars a la banqueta (Cesc, Edu, Roby i Joel), l’equip que va sortir (Xavi, Marc, Pite i Rubèn) va treure les urpes i va començar a mossegar amb pressions intenses a cada home rival, però també defensant la porteria dels continuus contraatacs. Tan d’esforç va tenir la seva recompensa quan Pite, que va tenir el separtit més gris, va caçar una pilota dins de l’àrea i la va enfonsar a la porteria rival establint el 2-1. Es tornava a respirar aires de placidesa, però malauradament, amb una jugada desafortunada i un gol més que dubtós, Sada es va tornar avançar, demostrant que encara hi havia partit i que podia saltar la sorpresa de la jornada.
La banqueta es va moure pels dos equips; amb l'objectiu d'arribar a l’empat al final de la primera part.
A la segona part va aparèixer la taquicàrdia que acabaria en infart en algun dels dos equips. El Sada va tenir oportunitats per marcar el tercer, però les més clares les va ocasionar el Banxui. En l’única jugada de mèrit del match, una combinació d'en Cesc i en Ras va deixar atònits a la defensa rival, però la definició d'en Marc no va ser del tot encertada rematant al pal, quan ja havia enganyat al porter. El rebuig va c
En Rubèn per la seva banda estava fart de cridar tota l’estona “solo”. El jugador més tècnic de l’equip va demostrar detalls de veterania per la banda, desmarcant-se com volia del rival i fent tocs de classe que molts pocs poden fer. En Pite no tenia el seu dia i, a part del gol, només feia que queixar-se a l’àrbit de les continues faltes que rebia. En Coper va mostrar seguretat en la porteria i va tenir moments estel·lars parant atacs del rival. El clima, l’ambient, la situació no era favorable al Banxui, fins i tot, en Cesc va tenir una ocasió de gol des del mig del camp, però en Joel li va xafar els plans.
No tot funcionava com es volia, en Xavi demanava tranquil·litat, en Rubèn es cansava de correr sol, en Pite perdia l’esfèric cada vegada, Ras continuava passant de la banda per posar-se en punta, Rob tallava els continus contraatacs del Sada, Cesc anava com una moto, Joel intentava caçar alguna pilota, Coper resava pel final del partit, Edu anava mig perdut ... Tothom no sabia que fer, però un altre cop, els pantalons de l’Eduard van tornar a brillar. Els Rohirrins havien sentit el nostre auxili. Rob primer i més tard Edu van acabar amb l’angoixa del Banxui i amb la dels milers d’aficionats que hi havia a la grada de l’equip local.
4-2, una victoria, tres punts i un liderat que reforça la candidatura del Banxui a guanyar la lliga.
(Crònica d'en Rubèn Garcia)
No he tingut pas cap dubte alhora de buscar el títol que encapçala la crònica d’aquest partit, i és que un cop més ha estat un partit treballat de principi a fi.
El rival ha estat un digne adversari, ha començat tancat i ben ordenat amb defensa, el que ha fet infructuòs moltes de les nostre envestides, de fet no ha estat fins ben entrada la primera part, quan en Pite de xut llunyà, ras i col·locat ha obert la llauna. El resultat favorable no ens ha fet baixar la guardia i hem continuat en una línea correcta en quan a concentració i motivació. Aquest esforç, en comptes de veure's reflectit amb el segon, ha esdevingut l’empat del rival, i amb aquest hem arrivat al descans.
A la represa, l’equip a sortit amb una motivació digna del líder i ha passat per damunt d’un contrincant mancat d’idees. Minuts màgics on s’ha jugat, s’ha disfrutat i on sobretot s’ha sabut plasmar sobre el marcador aquest “jogo bonito” amb tres senyors chicharros. El 2-1 ha estat obra de l’apisonadora Cesc que aprofitant una deixada del Pite i sobre el vèrtex de l’àrea gran ha estripat literalment la bimba (m’han dit que l’arquer encara la busca), el 3-1 ha estat obra d’un servidor que amb ràpid contraatac i de fort xut ha batut al porter i el 4-1, no podia ser sino, del nostre golejador, l’extraterrestre Pite que tot allò que caça ho fa entrar entre els tres pals. Però tot el que comença té un final i el nostre estat de gràcia no n’ha estat una excepció, l’adversari s’ha recomposat i a “empentes i rodolons” s’ha col·locat amb el 4-3 a la butxaca. Un altre cop tornaven a sobrevolar els nostres fantasmes quan, tal com l'au fènix resorgeix de les cendres, ens hem reafirmat com a líders invictes, amb la sentència de la nostra ametralladora Pite que ha marcat el match amb el 5è gol i el tercer del seu compte particular.
Destaquem la formidable tasca defensiva d’en Robles, que tot i unes afeccions gripals, ha treballat formidablement. La incomensurable tasca com a porter de l’Eduard, que tot i encaixar una vaselina ha fet auténtiques parades d’escàndol. I no podem deixar de destacar al gladiador Joel que sense cap mena de dubte avui ha signat la millor actuació d’aquest inici de lliga, amb un bon joc d’equip i lluitant totes i cadascuna de les pilotes dividides.
I destaquem també, però malauradament de forma negativa la falta de compromís d’alguns del nostres companys. Comentari que lluny de voler ser sagnant o feridor, té com a objecte fer reflexionar a qui s’hi senti aludit.
Som els millors.
Força Banxui